Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.438
|
51.
Apostrofació davant de xifres / Apostrofació davant de '1' i '11'
Font
Fitxes de l'Optimot
Davant de les xifres que es diuen amb vocal inicial, 1 i 11, s'apostrofen els articles el i la i la preposició de igual que si estiguessin escrits amb lletres. Per exemple:
l'1 de juliol ('l'u')
l'11 de novembre ('l'onze')
l'11a clàusula del contracte ('l'onzena')
la contractació d'11 jugadors ( [...]
|
|
52.
Les hores en català: sistema de campanar i sistema de rellotge
Font
Fitxes de l'Optimot
Les fraccions horàries s'expressen d'una manera diferent segons els parlars: en la major part del central i el nord-occidental les hores se solen expressar pel sistema del campanar, un sistema específic de la llengua catalana. En canvi, en la resta del domini lingüístic generalment s'utilitza el [...]
|
|
53.
Mots amb 'dd', 'cc' i 'gg' / Duplicació de 'd', 'c' i 'g'
Font
Fitxes de l'Optimot
Les consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):
dd: addenda, addicció, addició, addicte, additiu, adductor, adduir...
cc: abjecció, accelerar, accent, accepció, accés, accident, acció, fricció, objecció, succedani, succeir, tracció...
gg: suggerir, suggeriment [...]
|
|
54.
Ortografia de la essa sonora: s i z
Font
Fitxes de l'Optimot
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
|
|
55.
signes d'interrogació i admiració (signes de puntuació)
Font
Fitxes de l'Optimot
simplificadora, d'utilitzar aquests signes només al final de l'oració. Per exemple, en el cas de les oracions interrogatives directes:
Que vindràs demà?
Com és que no vas venir?
O bé, en el cas de les oracions exclamatives i de les interjeccions:
Quin dia!
Que gran que s'ha fet, aquest noi!
Visca!
Tanmateix es [...]
|
|
56.
Topònims i gentilicis de la Catalunya del Nord
Font
Fitxes de l'Optimot
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.
Alta Cerdanya: cerdà -ana
Capcir: capcinès -esa
Ceret: ceretà -ana
Conflent: conflentí -ina
Formiguera: formiguerenc -a
Montlluís: montlluïsà -ana
Perpinyà [...]
|
|
57.
Usos de la preposició cap i cap a
Font
Fitxes de l'Optimot
.
Ara bé, amb valor de direcció la preposició cap a es redueix a cap davant d'aquelles expressions que en altres contextos s'usen sense la preposició a. Són els casos següents:
els adverbis demostratius aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Vine cap aquí, que et pentino.
preposicions i adverbis de [...]
|
|
58.
Usos de la preposició com i com a
Font
Fitxes de l'Optimot
crustaci és conegut en algunes zones com a porquet de Sant Antoni.
No obstant això, davant de sintagmes nominals introduïts per un article o davant de complements amb la preposició de, és poc perceptible la distinció dels dos valors anteriors i com a se sol reduir a com. Per exemple:
És un alpinista [...]
|
|
59.
Separació de mots a final de ratlla / Separació de mots derivats i compostos
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format:
in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-)
besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades')
mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]
|
|
60.
Enumeració de compostos amb el segon element en comú: pre- i postoperatori, sub- i suprahepàtic
Font
Fitxes de l'Optimot
En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i [...]
|
